La barbàrie combat i destrueix el què odia o no comprèn, objectes i persones.
"El valor del Patrimoni Cultural, no radica únicament en la materialitat i en l'aspecte artístic,
sinó en la funció social que compleix i en el simbolisme que representa"
La funció social de Rocaviva, és ajudar a reactivar potencials positius, latents en tot ésser humà.
Tal com queda escrit als estatuts de l'Associació Cultural Rocaviva.
SIGNIFICAT DEL SÍMBOL :
El Centre és Vida, Consciència.
El quadrat representa el cos, aire, aigua, terra i sol.
És matèria, fonament, estructura... i també tancament, límit... barrera.
Això que mantenint-nos aferrats a l'egoisme enterboleix l'existència.
El triangle és l'ésser humà que,
transpassant obstacles, cultivant l'essencial, obrint-se a la llum, assoleix l'esfera de l'Esperit,
a fi d'eixamplar la consciència quotidiana
*
La roca següent es troba al peu de l'anterior.
La A significa Amor, perquè només l'Amor per les persones i les coses, pot salvar el món de l'incultura, l'odi, la barbàrie...
Així va quedar... i així continua l'entrada a Rocaviva.
La meitat de Rocaviva (costat Alt Urgell), abandonada el 2013, fou reoberta el 2017.
Al costat de la Cerdanya, des de 2012, quan em vaig negar a pagar l'extorsió, el pastor prohibeix accedir-hi.
*
PECES TOMBADES
Aquesta suggereix la dualitat i la unitat subjacent.
També l'arquetip femení-masculí: yin-yang > com dues cares de la mateixa moneda.
Que, per realitzar un canvi de paradigma, és imprescindible harmonitzar.
L'assetjador solia posar trossos de branca dins dels ulls.
Si jo les treia en tornava a posar: "estic per aquí i et vigilo".
El costat del darrere, ara bocaterrosa.
Peça següent:
Ull obert mira enfora, contempla. Ull tancat mira endins, medita.
Educar en Valors és fonamental.
Ara més que mai, necessitem menys banalitat i més educació, cultura, ciència sàvia, art...
Dedicada a C.Gustav Jung i als seus deixebles.
Precursors de la psicologia transpersonal.
Les roques aixecades estan treballades pels dos costats.
Tombada
La peça següent representa alçar la mirada, observar enllà i endins.
elevar l'esperit, que falta ens fa
per terra
ATENCIÓ, PRIMER ÀUDIO
Trist haver-ho de viure:
El malfactor i un deixeble fent pràctiques de intimidació-extorsió.
És un delicte regulat a l'article 243 del Codi Penal, amb l'agreujant de presència de menors.
"Pagues o se t'acaba el "rollu". Pagues o en saltaran més"
L'any 2011 vaig pagar.
Un 30% del qué aportessin els visitants.
Per aturar l'assetjament, poder transitar camins que jo havia obert i ensenyar la meva obra.
Desprès, havent pujat l'import i veient que aniria a més, m'hi vaig negar.
Llavors l'agressivitat va anar en augment.
Venia molt poca gent, a l'hivern gens i volia cobrar, estiu i hivern 100 euros cada mes!
Proves a la pestanya "Testimonis"
***
Següent, anvers i revers de la mateixa roca.
Representa la interdependència vida-mort.
Aquesta no estava clavada a la terra, peró pesa molt. Cap d'elles podia caure per si mateixa.
Durant anys a l'indret hi pasturaven eugues, que s'hi grataven i mai en van fer caure cap.
Tot el dany és intencionat, suma i queda inscrit en el context d'assetjament general.
El cercle, símbol primer: Sol, Lluna, Cicle, Cosmos, Unitat, punt expandit, eternitat...
tombada
Aquest poliedre, una metamorfosi del cercle, queda ara bocaterrosa.
Al peu hi ha gravat: Vida és mÀgia.
Endormiscats, estressats, sovint no en som conscients de la màgia que som i ens envolta.
La següent és un gran crit de revolta davant la violència, la guerra i el patiment absurd,
causat pels petits i grans tirans, inflats d'egoisme, enveja, avarícia, prepotència...
Va ser tirada costa avall, no n'he pogut encara obtenir la foto, queda ara capgirada rere el mussol.
El mussol simbolitza la saviesa,
perquè és un ocell que hi veu de nit... i perquè pot girar el cap en totes direccions.
Moltes de les fotos d'obra atacada foren enviades per visitants.
És un mandala-yin-yang amb simbologia bàsica.
Igualment part de la geometria sagrada.
El mateix roc per un i altre costat.
Expressa la necessitat d'harmonitzar interior-exterior, temps-espai, matèria-esperit.
Queda ara marge avall, llençada entre mates.
Des del terra la roca creix, es poleix, evoluciona... floreix.
Representa el misteri de com la matèria es fa conscient.
També nosaltres, eixint de la terra, polint-nos, podem tocar el cel.
Vida, consciència, despertar a nivells més alts.
"Hi han altres móns, estan en aquest"
Paul Éluard
Treballada sobre una roca gran.
Ara només un ull i part de la cara queda visible.
Representa un menairó, una entitat de la natura.
Aquestes que, ebris de materialisme, encegats pel consumisme sovint no percebem.
Ara mira els núvols.
Hi han molts ulls a Rocaviva.
Suggereixen consciència, presència.
Mirar-se i mirar, obrir cor i ment, posar llum a les foscors.
Trencar les parts fràgils és típic.
Posar brocs dins dels ulls era pràctica habitual.
Llengua trencada.
La següent dos perfils i un frontal.
Significa unitat-diversitat, visió clarivident.
Des de la saviesa, actuar amb honradesa i coherència.
Quan intentava explicar-li els significats es mofava de mi: "ets un fantasma"
Hi han peces a les que només va atacar els ulls.
Amb ulls té vida, sense és una cosa morta, ja no et mira, res et diu ni qüestiona.
Tapats amb ciment.
La mà, eina primera, fonament de la humanitat.
Gravada a la pedra, incita a sobreposar-hi la teva.
El visitant acompleix així un ritual instintiu, un acte màgic ancestral.
(mans, i cor + ull, estan reproduïts a varis llocs, sovint no els puc ubicar)
Tapada amb ciment.
La màgia de l'ull, visió, llum, consciència, vida...
La Natura s'humanitza, pren vida, et mira, et sent...
El què mires t'entra pels ulls i ho projectes.
És part de tu: vibració en l'espai-temps.
Tapada amb ciment
Esbós per fer un gran cap meditatiu.
Ulls i boca tapats.
Aquí calia enfilar-se... és una roca gran, s'hi van jugar una caiguda.
Com demostren varis àudios i testimonis, el malfactor tenia deixebles.
Que llavors eren infants i ara ja són nou anys més grans.
Representava un esperit de la natura.
potser una entitat galàctica
Li sortia una antena del cap: connectar amb el Cosmos.
Fou decapitada quan jo encara hi era.
Queden els claus que el subjectaven.
El cap està -o estava-, dins d'unes mates marges avall, falta la foto, que si està a l'nventari general.
En el caos dels meus arxius, a vegades és impossible trobar la foto buscada i acabes desistint.
En la ràpida i accidentada visita el 2017,
vaig veure alguns vandalismes que no vaig tenir temps de fotografiar.
Tinc només la foto de com era abans.
Aquí, la bola, sòlidament clavada, va desaparèixer.
Decapitat i cap desaparegut, robat o dins d'una mata.
Aquest és un vandalisme recent, 2022.
L'ull ara visible quedava amagat, ja era un avís per qui arrenqués el cap... es veia venir.
El capell era una obra abstracte, fixada amb dos claus, va desaparèixer.
Predomina el granit, peró hi ha també alguna roca de quars blanc.
Obra minimalista, senzilla peró molt simbòlica:
Superar-se, depassar l'adversitat.
eixamplar horitzons... assolir el cim de si mateix
Queda la base.
Mateix simbolisme que l'anterior.
Boles desaparegudes.
Desapareguda. Massa grossa per ser robada. Segurament daltabaix.
Desapareguda
Ben clavada estava. Desapareguda.
Massa gran per robar-la, segurament dins d'alguna mata.
Quan jo hi era, algunes ja anaven a parar dins les mates.
Tota cosa sobreposada era molt fàcil de fer desaparèixer. Segurament no en queda cap.
Aquesta, més gran, segurament està tombada dins les mates.
ídem
Altres peces tombades
HAVENT DE FUGIR, LA MAJORIA ESTAN INACABADES
L'obra va quedar brutalment aturada el 2013.
Traumàtic.
Com estaria tot actualment d'haver pogut continuar treballant?
Cíclicament jo tornava i retornava a cada obra, perfeccionant a poc a poc l'esbós inicial.
En ple procés creatiu, impunement i absurdament em van tallar les ales.
Nou anys de treball perdut.
Malgrat estar declarat Bcil i contravenint la Llei del Patrimoni, les autoritats, culturals i altres, res han fet per defensar-lo.
LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA 9/1993
Article 1. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics.
Seguim...
Aquesta mostrava la ubicació dels xacres, o centres energètics.
Aquí falta la foto de quan estava alçada, que si està a l'inventari general.
Algunes no puc identificar de quina peça es tracta.
És un treball enorme al llarg de nou anys, reunir-identificar-ordenar tota la informació, material gràfic, àudios...
Tot per la bestiesa obsessiva d'un malvat pastor de cabres... que ha continuat tranquil·lament fent la seva vida.
I imposant la seva llei.
SEGON ÀUDIO
A terceres persones el pastor negava amb gran vehemència haver tombat res.
Però aquí queda també ben clar:
"Si ens ensenyes les gravacions els aixeco tots"
Dient que els aixeca tots, està admetent que els va tombar tots.
També queda clar que, ingenu de mi intentant dissuadir-los, vaig avisar que els gravava. Ni cas.
Cremada
Amuntegant la meva llenya, la van cremar sobre d'una obra.
També van llençar al foc una placa gravada... i potser més coses... la casa estava sense porta.
Aquest acomiadament, no el veien els visitants a l'entrar.
Sí al sortir.
Destruït.
Com deia, em consta que hi han més destrosses.
Algunes només jo les podria detectar. Altres, no podent anar-hi, falten fotos per poder contrastar l'abans i el després. Generalment, les parts que ara queden bocaterrosa també estan treballades.
PER COMPLEMENTAR AQUESTA PÀGINA, ÉS ADIENT VEURE L'INVENTARI GENERAL
*
DESAPAREGUDA
Més obra menor desapareguda > rocavivaart.blogspot.com Pestanya "Simbiosi"
DIU LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA:
"L'Administració de la Generalitat ha d'ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la reparació dels danys causats en bens culturals". (article 68 de la Llei del Patrimoni).
Cap expedient obert, ni inspecció de danys, ni sancions, ni reparacions. Tractant-se Rocaviva d'un Bé cultural i si no ho fos també, les Autoritats no havien/han d'intervenir?, buscar al culpable?, inventariar i valorar les destrosses?, evitar-ne de noves?... i, qui pagarà la restauració? On és la Cultura? On la Justícia?
Nou anys han passat. El dany al Patrimoni és enorme.
En l'obra feta, en la què va quedar per fer i en qui la realitzava.
Tombades, escantonades, encimentades, cremades... les pedres queden com a testimoni permanent.
També l'evidència de mig laberint abandonat i l'artista expulsat.
Tard o d'hora, bé algú tindrà que emprendre les accions pertinents.
*
TAMBÉ VA TALLAR UNS 15 ROURES PRECIOSOS
La saviesa ancestral: pobles natius, shintoisme, celtes, càtars... sabien que els arbres eren sagrats.
Són també els pulmons del planeta... l'aire que respirem.
Quan els arbres són només llenya, certs animals només carn i els humans només xifres... alguna cosa està fallant.
Així estem, al caire d'un gran desastre global.
Mandala que a la foto anterior, enviada per visitants (faltada de píxels), apareix borrós.
micro i macrocosmos... endins i enfora, mons dins de mons fins a l'infinit
Eren dos roures bessons, grans i en creixement, magnífics i plens de vida.
Vaig plorar en veure'ls absurdament tallats; al costat n'hi havia un de mort que no va tocar.
"Me'ls vendre tots per llenya, en un dia faran net"
Al peu dels l'arbres hi havia la taula, l'altar... l'ofrena a la Natura.
El cercle màgic, l'Amor, centre i perifèria, unitat i diversitat.
L'amenaça era: "els faré tallar tots, trencar les roques i colgar els trossos". Perquè tant d'odi envers un solitari idealista, pacífic i humil?... sempre laborant. Enveges?, cobdícia?, aporofobia?. Llàstima, si en lloc d'oposar-se hagués col·laborat, com jo li proposava, hauriem fet meravelles i als pares feliços.
Quan intentava explicar-li se'n fotia: "et penses que sóc un imbècil com tu?" Tant m'ho va dir, que quasi m'ho crec!... Qui assetjat, sense cobrar i pagant-se les eines, treballa obrint camins i picant pedra durant un munt d'anys?
Per fortuna, cadascun a la seva manera molts "imbècils" ho fem. Es diu altruisme, empatia, compassió, amor per la humanitat... Si reaccionant a la crisis global que patim molts s'hi apuntesin... Si Valors Humans, Carta de la Terra... Ecosofia... fossin promocionats, una porta d'esperança s'obriria.
Ecosofia és ecologia integral + filosofia perenne + ciència sàvia.
ÉS RESPECTE I ESTIMACIÓ PER LES PERSONES, PEL PLANETA, PER LA HUMANITAT
El motor de Rocaviva és l'Ecosofia.
***
Tots som germans, fills de la Mare Terra, peró encara no en som prou conscients.
L'egocentrisme mata, l'altruisme vivifica.
***
TALLER I EXPOSICIÓ A L'AIRE LLIURE
Hi havien moltes més peces.
D'elles hi han fotos a l'Inventari General costat Cerdanya.
Ara són (juntament amb obra en ceràmica i pintura), a un magatzem a la Seu d'Urgell.
Així va acabar.
EXPLICACIÓ:
Aproximadament el 2007, vaig intentar obrir Rocaviva al públic i també un taller-exposició.
Per tal d'ajudar a la meva economia de supervivència, volia vendre escultures petites i ceràmiques, però a l'estil màfia el Ton ho va impedir: els dos cartells van aparèixer arrencats i partits. La publicitat, ja editada (cara em va costar), va quedar inútil. I si venia algú (ell vigilava), era foragitat de mala manera. Veure pestanya "Testimonis" >.
Desprès van començar a aparèixer peces rodolades marges avall... Abans que hi anessin totes, les vaig treure i amagar. No les va descobrir. Prestatges, taula de treball, forn de ceràmica, tot va quedar abandonat i segurament allà segueix... destrossat.
(Gràcies al senyors A.Batalla i A.Galindo, respectivament alcalde i tècnic de cultura de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, es van poder salvar i també gran part de la meva obra en ceràmica i pintures). Estan guardades, esperant tornar a veure la llum.
Més tard, de manera reiterada i estant jo visiblement accidentat i malalt, m'acusava de delicte ecològic! i amenaçava denunciar-me, si no treia, immediatament, tota la runa que ell mateix havia provocat ! Tot era pressionar a sac per forçar-me a marxar. Així tot quedava sota el seu control i podia disposar de la meva casa i obra... De fet, tal com en aquest blog es va explicant, en bona part ho ha aconseguit.(àudio a la pestanya "Testimonis")
Peces petites esparses pel laberint, solien desaparèixer. Més tard em vaig adonar que les llençava dins les mates. Algunes encara hi deuen ser.
*
Amb molts impediments i pagant extorsió, fins al 2012 no vaig poder obrir Rocaviva (explicació més avall). No ja l'exposició de peces petites, que havia quedat eliminada i gairebé ningú va arribar a veure.
Per cert, traslladant-les amb un carretó, em vaig trencar el menisc, que trencat continua. No vaig poder anar a l'hospital. Viure sent objecte d'assetjament genera angoixa i tensió crònica, que propicia lesions. Varies en vaig patir al llarg del temps. Així, sumant lesions i estrès, durant uns dos anys, sobretot a l'hivern, vaig estar amb molt dolor físic i mobilitat reduïda.
Vaig aprofitar per escriure un llibre. Això em va salvar. Però les conseqüències de la invalidesa i de tot plegat perduren: atrofia muscular, descalcificació, tendinitis... Quan absurd patiment per a mi, pels pares... i per ell mateix que, en la seva ofuscació i maldat gaire feliç no devia ser... o potser sí, "educant" a dos nebots, dels què, en un àudio més avall, diu estar molt orgullós.
*
AL TALLER A L'AIRE LLIURE S'HI ESTAVA UN BON AMIC, ERA "EL GUARDIÀ"
Ens vestíem ell i jo, amb la roba que em donaven.
Primer pas: al meu alter ego trencar-li la cara.
Va anar rebent cops, l'impacte de pedres, troncs i perdigons d'aire comprimit... Era una forma més d'intimidar-me. Algunes vegades el vaig trobar tirat al mig del camí... sobre del cotxe i finalment davant de casa.
Així va acabar... i dins d'una bossa al contenidor.
Jo vaig de camí: molta vida absurdament perduda, robada.
Hi ha moltes maneres de matar, la seva és lenta i de moment del tot impune.
Ha continuat fent la seva vida, imposant la seva llei i en bona part controla el lloc i la meva casa.
Repeteixo: de facto no hi puc anar.
L'ANY 2012, VA APARÈIXER UN MEDIADOR
... i a contracor vaig accedir a les exigències mafioses "del padrino": em deixaria tranquil i em permetria ensenyar als visitants les roques que jo havia laboriosament treballat, algunes arrencat, transportat i alçat, i deixaria passar pels camins que jo havia obert i mantenia cuidats, si li donava un 30% del que aportessin les visites !!! Així, descaradament... i m'acusava de nazi !
Cito al mediador: (Jordi Vall. Dni 40877293Z), "és el preu a pagar per aturar l'assetjament. Millor pagar que suportar la tensió constant, això o denunciar i assumir les conseqüències"
Simplement el text i la seva signatura invasiva i punxant ja ho resumeixen tot.
El 2012 vaig pagar, i per un estiu va haver-hi "pau". Però el 2013, com ja es veia venir, un 30% li va semblar poc. Copio de gmail: l'envia JLM, "amic" i portaveu ocasional del capo-màfia: "... diu el Ton que 100€ mensuals, 1200€ any". Tenia just uns pocs visitants a l'estiu! Ni volent hauria pogut pagar. En negar-me, l'assetjament es va multiplicar: extorsió repetida.
Aquí en tenen la prova: disculpin la cridòria, la situació era violenta i xocant: un adult amb més de 60 anys i dos nens, rodolant davant meu peces petites marges avall... Tal com anuncien, més tard van passar a les grans.
"Si no pagues en cauran molts de rocs"
https://drive.google.com/file/d/1D4CaotDDTbJxxZ41-UWhs4pY7zQyS5IH/view?usp=sharing
Segons ell jo era un feixista. L'extorsió un impost revolucionari!
https://drive.google.com/file/d/179rS4j2Q347CnDT3266B25E6Rz9rQZWI/view?usp=sharing
Finalment, esgotat i malalt, vaig acabar fugint. Això és el que ell realment volia i em repetia: "fot el camp per on vas venir". Suposo que no buscava diners, doncs ja en té molts. L'objectiu era forçar-me a marxar, apropiar-se de tot.
*
TÒTEMS DE FUSTA
Algun va desaparèixer.
Altres arrencats del seu lloc i posats com a barreres.
L'anterior fou partit pel mig, falta la foto.
Alguns tancant l'accés a la meva casa.
Suposo que, mentre no va arribar un candidat a viure-hi la va voler protegir: millor apropiar-se-la en bon estat.
Però, arribat el candidat, era prioritari foragitar-lo de manera contundent.
LA MEVA CASA
Aprenent de tot com sóc, molta feina em va costar. Des dels fonaments construïda per mi mateix, amb materials humils, sense eines elèctriques, treballant manual i reciclant tot el què podia. Fent arribar l'aigua de bosc amunt, després d'excavar a pic i pala per trobar-la i conduir-la soterrada profund, per evitar que a l'hivern es congelés.
Uns dos anys va durar la construcció, i des que va tenir sostre, sense murs de fusta ni finestres hi vaig viure. Més tard, tot al voltant estava cuidat com un jardí... i tot el laberint.
La meva cabana davant del Cadí, un somni de tota la vida. El Ton amenaçava que era il·legal, que em denunciaria i s'havia d'enderrocar. En realitat pretenia apropiar-se-la. Com queda dit, i ara es veurà, ja havent-me foragitat i per no perdre'n el control, també va ser atacada. (En aquell temps, quan vaig construir, la legislació no era de bon tros exigent com ara).
Vint i set anys hi vaig viure. Malgrat l'austeritat, molta soledat i grans dificultats, va ser una gran intensa, bella i molt fructífera experiència... que repetiria... Amb dies i nits resplendents, alternant acció i contemplació, realitzant la creativitat que em desbordava... Jo no volia conflicte sinó pau i tranquil·litat i feia tot el possible per aconseguir-ho.
Intentava a totes solucionar a les bones... sobretot no donar cap disgust als pares... Vaig començar a cedir en coses... i així em vaig anar trobant atrapat en una mena de teranyina enganxosa... que pas a pas m'anava acotant i controlant... i quan volia dialogar buscant solucions, em deien que feia victimisme. Tot això cansa i desgasta molt.
Se'm feia i fa culpable! Segons ells jo he destrossat la família! Sóc culpable per haver denunciat i gravat, no el Ton per atacar-me!. Això és la síndrome d'Estocolm: ajudar i protegir al mal tractador... i encara dura.
LA PORTA, PART VITAL D'UNA CASA
Arrencada i part del marc! Feia un parell d'anys que jo n'havia estat foragitat, quan va aparèixer un xicot disposat a viure-hi i cuidar el lloc. Coneixia la situació peró li semblava que podia manejar-la. Endavant doncs! Ingenus, no vàrem imaginar el què podia passar. Que la prepotència, gosadia i maldat fos tanta. Algun vandalisme si, peró directament rebentar la porta...
D'haver-se instal·lat el noi a casa meva, el maltractador en perdia el control. Això de cap manera ho podia permetre. A tot preu calia atemorir i foragitar l'intrús. Primer avís porta arrencada.
Però el "guarda" no es va rendir i va reparar la destrossa.
Fet denunciat als mossos a 4-8-2016.
Resposta del Ton (sol o acompanyat): porta trinxada!!! Impacta rebre una foto, on veus a trossos la porta de casa teva i pensar en les conseqüències. Més, quan del que tens dintre no pots anar-hi a treure res. Molt es va perdre.
Fet denunciat als mossos a 12-08-2016.
Algú va intentar protegir l'entrada.
Potser el "guarda", que naturalment no va tornar. La violència a tothom espanta.
Jo pensava: ara si que s'ha passat de la ratlla, s'està posant molt en evidència, acumulant molts indicis, ara sí que alguna cosa faran les autoritats. Que equivocat estava! Sí que hi van anar els mossos, peró res d'efectiu van fer. Tampoc la Justícia (ni els Consells Comarcals). Això em va resultar i resulta encara incomprensible i desesperant.
*
Una casa sense porta va camí de ser un desastre.
Els ratolins van fer estralls, abandó, robatoris... Va estar sense més de dos anys. Gairebé totes les meves pertinences havien quedat dintre. Les més seductores van desaparèixer. Em dol una carpeta plena de pintures... i altres coses.
També faltava una moto-serra petita marca Stihl, una desbrossadora, una escala d'alumini de cinc metres...
(poden estar a casa seva)
Són coses que no interessen ni roba un turista a plena llum del dia.
***
DIU LA LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA:
"Les infraccions son lleus, greus o molt greus, en funció del dany potencial o efectiu al Patrimoni cultural"
Aquesta era la casa-taller de l'artista, part inseparable del lloc, indissociable d'aquest Patrimoni.
Per tant: dany efectiu i greu... que es suma a tot lo altre.
Els Consells Comarcals no han investigat ni obert cap expedient, tal com preveu la Llei.
Ni denunciat al Jutjat amb prou contundència l'atac al Patrimoni i a l'artista que el realitzava.
M'han deixa't sol defensant un bé cultural per ells mateixos declarat BCIL.
Vàries vegades els he preguntat si era perquè temien represàlies del Ton.
Mai han respost.
Si qui calla atorga, aquesta pot ser una explicació de la seva deixadesa de funcions.
***
CONSEQÜÈNCIES DE LA CASA ABANDONADA I SENSE PORTA
Aquí una part dels meus llibres.
Molts d'ells destrossats: la veu dels mestres.
Dues bosses grans en varem llençar. Segur que ell no en va agafar ni un. Es vanagloriava de no haver-ne llegit mai cap. "Quin fàstic que em foteu els intel·lectuals". Que jo li feia fàstic, era una de les seves lletanies preferides... fantasma, paràsit...
De tot això se'n impregnaven els nens.
Jo sempre li oferia amistat. La refusava i al contrari, es burlava de mi: "ets un imbècil". Cultivava l'odi i l'encomanava als dos nebots. Això em desesperava encara més; i no podia fer res per evitar-ho: "Tu calla que no tens fills". A més els nens l'adoraven i el "padrino" els hi comprava les super bicicletes, escopetes d'aire comprimit, etc. (amb les què "feien punteria" no gaire lluny). Comprant i atemorint és com la màfia funciona. Tampoc la fiscalia de menors ha intervingut.
***
EL PARQUET ABANS I DESPRÉS
La cuina abans i desprès.
Ceràmiques que estaven fora van ser robades o trencades.
Pedres petites treballades van desaparèixer.
Dins i al voltant de la casa destrossa i brutícia. El 2017 ho vaig veure i viure durant dies i setmanes terribles... Tot allò que jo havia durant 27 anys construït i estimava, ara absurdament destrossat: impotència, ràbia i molta tristesa.
Tres vegades durant l'estiu, malgrat estar dèbil i malalt, acompanyat hi vaig retornar, amb la intenció de reocupar i reconstruir. Totes vaig ser violentament forçat a marxar: insultat, amenaçat... Vivia a la casa, deteriorada, sense porta, infestada de ratolins, bruta... que en tres ocasions va apedregar a mitja nit... (a l'inventari, hi ha foto de forats a la coberta), i finalment, esgotat i rebolcat, fugint amb la por al cos, i assumint que potser ja mai més hi tornaria. Com de moment és el cas i, ho vaig repetint, fa nou anys que dura la broma.
Ningú ha fet res per resoldre tanta injustícia. L'impacte de tot plegat i l'evidència repetida d'estar sol, indefens davant la barbàrie, és devastador. Demostrat queda a la pestanya "Testimonis" >.
Sempre havia donat per fet que les autoritats actuarien. Just per això no havia denunciat abans, per evitar el gran disgust que suposaria als pares una intervenció policial-judicial. Això i la por de represàlies: amenaces contra mi, la casa i l'obra era la coacció a què estava sotmès i que em va mantenir callat fins a l'esgotament. Només cal veure les fotos.
***
SENYALITZACIÓ ELIMINADA
Quatre pedres gravades (amb el permís de l'Ajuntament i els propietaris), que hi havia des del poble senyalant el camí, van ser destruïdes o tapades amb ciment. Així continuen.
Abans...
i desprès
i desprès
DESTRUÏDA O TAPADA TOTA SENYALITZACIÓ,
les persones que volien visitar fàcil es perdien... o eren pel Ton desorientades, i si arribaven, sovint n'eren expulsades amb males maneres. Això queda reflectit a la pestanya "Testimonis escrits". També consta que algunes vegades va cobrar per deixar visitar.
Senyalització impunement suprimida, en canvi, quan a instàncies seves i al·legant que hi anava molta gent van tancar Rocaviva, ho van senyalitzar des de la carretera general.
A l'entrada del poble.
A l'entrada del camí que condueix a Rocaviva.
A nivell de senyalització, Rocaviva només va existir per tancar-la.
Mentrestant han modernitzat la retolació i tot està senyalitzat, excepte Rocaviva!
Centenars de roques treballades, declarades BCIL i Patrimoni Monumental, no mereixen un cartell?
O pensen que potser millor no posar-lo perquè poc duraria?
Efectivament, de ser arrencat o vandalitzat es veurien abocats a callar o denunciar.
Temen represàlies? Millor curar-se en salut i no posar-lo?
Això reforça la meva explicació, segons la qual els electes locals tenen por del cabrer.
També el fet que, a petició d'ell, en un ple municipal, es votés a favor de retirar el títol de BCIL.
Altrament, perquè haurien de voler devaluar quelcom únic que tenen al municipi?
I perquè els Consells Comarcals s'haurien d'abstenir de denunciar contundent i amb claredat?
Aquest cartell era segurament a l'entrada de la carretera que mena al poble.
Només tinc només fotos de quatre, n'hi havia un cinquè a la mateixa entrada de Rocaviva.
UN FET PROU CURIÓS I SIGNIFICATIU:
Diu a la lletra petita: "només serà visitable prèvia reserva".
Simultàniament van posar un cartell de prohibició i un altre que indicava el camí!
Per tant, el lloc romania obert. Dues persones afins al Ton cobraven entrada. El fet, és que ell havia pres el control de Rocaviva, cabana inclosa, havia començat a "explotar-la" a la seva manera i era ell qui controlava els diners. Certament jo no vaig veure ni un euro. Això es devia acabar quan, com queda dit, sense avisar i acompanyat, m'hi vaig presentar el maig de 2017.
Prèviament ho havia comunicat a les autoritats, peró de res va servir.
Ja arribar a la casa, a un Km del poble, havia costat hores,
perquè "el senyor" no ens deixava passar. Només el fet de no poder girar en un camí estret i la intervenció repetida de la mare: "deixa'l passar que va a casa seva", ens va permetre arribar. També em repetia: "sobretot no truquis als mossos".
Allà, com ja he explicat: desastre i desolació... i més tard, desprès de molt assetjament, acabar fugint, esgotat... (posteriorment rebolcat), i per por de mals majors. Jo estava tan tocat, la tensió era tanta i l'ajuda zero, que no vaig ni pensar a gravar.
***
LA MARE, VA ACABAR TAMBÉ SUCUMBINT A LES PERSISTENTS LLETANIES DEL TON
Malparlant sempre de mi, la va arribar a convèncer que jo era dolent, fals i traïdor.
Viure el repudi d'ella, per la que jo tant havia callat i aguantat va ser molt, molt fort. Cap retret, és la Síndrome d'Estocolm.
Compassió i tristesa... pobres pares, germans i altres... Des de sempre (el Ton és segon de quatre germans), subjectes a la seva prepotència, ja habituats... suportant, tolerant... justificant, encobrint i finalment col·laborant i defensant.
Indiferent al patiment dels altres. No s'adonava del mal que els feia o no li importava. En quan a mi visiblement en gaudia: una escòria poc obedient com jo es mereixia tot el menyspreu.
Realment no hi havia cap motiu de conflicte. Jo sempre demanant reconciliació. Ell no volia, seguia obsessionat en l'odi, sempre bel·licós... i orgullós dels seus deixebles.
(Tornar a escoltar les gravacions per seleccionar, ha estat un penós reviure els fets)
***
EL DIA DE LA PRIMERA FUGIDA
Després d'un incident violent amb vàris testimonis, que estaven hostatjats al balneari de Sant Vicenç, a peu de carretera general, vaig entendre que era el moment de fugir i denunciar, doncs els mossos podrien prendre testimoni.
Però, tancant el pas hi havia una barricada amb pedres i fustes que, estant jo amb dos pinçaments cervicals i un menisc trencat, no podia moure. No podent fugir, tement un atac més fort durant la nit, vaig trucar als mossos de Puigcerdà, que em van venir a buscar, van treure la barricada i van acompanyar fins a la carretera. Hi ha informe als mossos? > 27-10-2013.
A l'endemà, al posar denuncia, els mossos de la Seu no van voler anar a interrogar els testimonis. Em va tocar anar-hi a mi. Tinc les cartes que em van enviar, una copia de les quals, juntament amb altres, vaig entregar al jutjat. Fins dos anys després no hi va haver un judici de faltes. Sentencia: multa de 36 euros i ordre d'allunyament. Quan era jo qui havia estat "allunyat".
L'ASSETJAMENT VA CONTINUAR A LA SEU D'URGELL
Em volia més lluny. Alguna vegada que ens vam creuar al carrer m'increpava i el meu vell cotxe va aparèixer abonyegat, portes obertes, retrovisors arrencats, vidre trencat... No puc saber si va o no ser ell.
La policia municipal el va retirar en considerar-lo un perill públic. Va estar fora de circulació més de tres anys. En recuperar-lo el 2017 i tenint-lo aparcat prop d'on vivia, vaig trobar dues vegades un retrovisor arrencat. No es pot saber si va ser ell, peró cap altre cotxe al voltant tenia danys. (També denunciat).
Tot al llarg de la història, no van relacionar uns fets amb els altres?
El què si sé, és que del pis on vivia en vaig ser expulsat per la propietària: resulta que el Ton li va fer por (i algú de la família el va ajudar), explicant repetidament com n'era jo de malvat i que li portaria problemes! La repetició persistent i anunciar problemes és un sistema molt eficaç, que practica amb gran habilitat i excel·lents resultats. Així va aconseguir treure'm de casa meva i del pis que m'havia llogat una persona de la família.
Per evitar nous assetjaments, no he dit a ningú on des de llavors visc i no hi bellugo gaire per la Seu, només l'imprescindible. Millor no trobar-lo pel carrer... i menys desprès de posar els àudios.
A través de "missatgers", m'ha continuat assetjant:
jo no hauria d'explicar la història ni mostrar fotos: "això embruta la imatge de Rocaviva", "no et fa vergonya penjar gravacions?", "retira la denuncia" (el judici civil), etc. És molt hàbil usant terceres persones per pressionar.
***
PORTO ANYS DEMANANT COMPRENSIÓ, JUSTÍCIA I PROTECCIÓ
Però ningú escolta: indefensió total
PREGO INVESTIGUIN I FACIN RESPECTAR LES LLEIS
Posin remei a aquesta inqualificable situació, protegeixin a les víctimes i evitin que el mal continuï imperant i escampant-se.
Les proves sobre el terreny i les aportades en aquest blog són clares i contundents.
***
La següent pàgina "Testimonis", és un annex d'aquesta.
En ella hi han més àudios i testimoniatges que corroboren i amplien aquest relat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada