PREÀMBUL

 

VANDALISMES A ROCAVIVA

A l'obra a la casa i a l'artista.

*

LA MEVA CASA A ROCAVIVA 

Sense coneixement de l'ofici, construïda per mi mateix. 

Des de la pobresa, usant pedra local, finestres de rebuig, estalviant i reciclant tot el possible.

A la pestanya "Inventari de danys" hi han fotos de l'interior. 

DE NECESSITAR TRADUCTOR  > ARRIBA A LA IZQUIERDA

Viure davant del Cadí, un vell somni que finalment vaig poder realitzar.

Apartat del món, força solitari peró sempre solidari, treballava al servei dels meus ideals:

Drets Humans, Carta de la Terra, Ecologia Global, Filosofia Perenne, Ciència Sàvia = ECOSOFIA

Però des de ben aviat la barbàrie va començar a atacar.

Més i més fort fins obligar-me, desprès de 27 anys de treballar i resistir, a abandonar-ho tot.

ATENCIÓ A LA PORTA

 PRIMER ATAC DIRECTE A LA CASA

Per dissuadir a un xicot que volia habitar-la i fer-se càrrec del lloc.

Porta per ell provisionalment arreglada i segon atac > destruïda. 

  

Uns tres anys va estar la casa sense porta. 

Gran part de les meves coses estaven dintre, moltes van desaparèixer.

Les autoritats, en qui jo totalment confiava, no em van defensar.

Sortosament vaig trobar un pis a la Seu d'Urgell... on mai entrava la llum del sol.

Vaig passar de tenir casa pròpia a pagar lloguer i de tenir hort a comprar al supermercat.

D'ell, per obra i gràcia del maltractador, també en vaig ser expulsat.

Tot això s'explica a les pàgines següents.

 

L'INTENT DE RETORN

El maig del 2017, acompanyat d'uns amics hi vaig tornar. 

 Amb l'intenció d'habitar la casa i reobrir el lloc als visitants.

Tot el matí ens va costar arribar-hi: l'autor dels vandalismes ens barrava el pas.

La mare intercedia: "deixa'l passar que va a casa seva"

L'assetjament i sabotatges van continuar.

Generalment atacava d'amagat, com demostres l'autoria?

La tensió que es generava era molt forta.

Una o dues setmanes desprès vàrem abandonar.

Acompanyat, dues vegades més vaig intentar retornar-hi.

Assetjat, i de nit la casa apedregada, totes va tocar fugir.

-foto forats a la coberta a l'Inventari General-

***

AQUÍ DISPOSANT-ME A ENTRAR

Desprès de quatre anys d'absència, envellit i un xic avariat.

Vint i set anys després d'haver iniciat una fantàstica aventura, un projecte creatiu innovador.

Que a la ignorància, enveja, avarícia, prepotència... des del principi i en creixent, li va donar per assetjar.

Esgotat, física i mentalment traumatitzat ... 38 kg, pell i os... 

On és aquell que tot sol construïa casa, obria camins i movia roques?

La barbàrie el va matar.

Però queda viu l'esperit i la ferma voluntat de persistir.

*

Aquí, demacrat, amb una de les persones que em va acompanyar. 

 

 Les Autoritats, malgrat les proves i el meu deplorable estat, res han fet.

Estant doncs vigent l'amenaça, fa nou anys que no hi he tornat.

Certament un assetjament continuat afecta, peró no menys la indefensió persistent.

***

Durant el primer intent de retorn, d'amagat li vaig fer una foto al Rambo, al poderós intocable pastor de cabres, que em va expulsar de casa meva, a totes m'impedia tornar-hi... i me'n va acabar expulsant. 

 

De poc no em veu... d'haver-me vist aquesta foto no existiria.

En estat de shok, ni vaig pensar en gravar àudio.

Perquè no vaig trucar als mossos?

Sobretot perquè hi havia la mare.

Sóc el germà gran i el pastor de cabres el germà segon.

Els altres callar, atorgar i col·laborar: Síndrome d'Estocolm.

Durant molts anys, als pares els van usar d'escut.

Per evitar disgustar-los, del què passava no se'n podia parlar.

"els hi donaries un disgust de mort"

Per resistir-me a les imposicions "del padrino", jo era "traïdor a la família" i culpable.

 També d'haver-lo gravat i denunciat. 

Més explicacions, fotos i àudios a la següent pestanya.

 INVENTARI DE DANYS  >>>